Com pot ser?

Viam, jo vull ser científic. Quan li dic al govern espanyol que vull ser científic, em contesta: molt bé, si vols ser científic has de fer:

1- Una carrera (4 anys mínim)
2- Un doctorat (4 anys mínim)
3- Un postdoctorat a l'estranger (2 anys mínim)

De tots els pringats que hagin complert aquests 10 anys -mínim- d'itinerari acadèmic, a un 10% els donarem un contracte temporal de 5 anys per tornar a Espanya a fer recerca. Després, amb una mica de sort, podràs obtenir una feina fixa en un centre de recerca o universitat...

Això vol dir que abans d'obtenir una feina fixa com a científic, i si ets molt molt molt afortunat, t'has de passar 15 anys en precari, incloent un exili d'uns quants anys lluny de la teva terra.

Què voleu que us digui, em sembla una mica dur tot plegat. Però no em sembla del tot malament! Em sembla que tota aquesta formació i competició inhumana és bona per la ciència del país, i això ja la justifica en part.

El que no puc entendre, és perquè som tan exigents amb els científics i en canvi ho som tan poc amb els polítics. Com podem permetre que gent com l'Aznar o el Zapatero siguin presidents del govern sense ni tan sols parlar anglès. I si no enteneu perquè dic això, només cal que clickeu aquí per escoltar un fragment de 10 segons d'una classe de l'Aznar a Georgetown.