Com em vesteixo demà?

Ahir el termòmetre marcava 0ºC. Vam tenir la primera nevadeta de l'any. Neu i vent tot el dia i una petita acumulació d'un parell de centímetres. Òbviament, gorra, guants, botes, mitjons calents, paravent i protector labial.

Avui al migdia el termòmetre marcava 22ºC. Hem pres el sol a l'Arborethum i hem fet un vermut.

En el fons aquest canvi de 22ºC no estat del tot malament. Sobretot tenint en compte que aviat tindrem canvis de 22ºC celsius cap avall, partint des de 0ºC.

Welcome to New England. Aquí, quan li dius a algú que no t'agrada el clima de la regió et contesten: "Doncs espera demà".

Halloween

Halloween indica el punt d'inflexió a partir del qual et comences a fotre de fred. Les ciutats americanes organitzen una mena de competició a veure quina aconsegueix reunir més carbasses. A Boston vam arribar a aglomerar-ne 23000 (dades segons l'organització, 230 segons la delegació del govern de la Valdecasas). Dic "vam" perquè la Fucho, el Quil·li, el David i jo vam contribuir amb una carbassa cada un (veure Blog fuchil en breu amb noves dades i imatges de la confecció del tema). Aquestes 23000 carbasses no ens van permetre obtenir cap mena de victòria. Segur que algun poble de Kentucky o Kansas va guanyar, donat que en aquests llocs no hi passa res més que Halloween durant tot l'any. Teniu més fotos a la web de fotos (clickar link arf arf arf).

Nous conceptes: neu tropical

Demà tindrem un dia divertit a New England. Resulta que ens arriba la Wilma. En teoria, el quan els huracans abandonen el tròpic, perden força i es converteixen en tempestes extratropicals. La Wilma no. La Wilma ha decidit que a mesura que va pujant cap al nord es va fent més forta. Per sort, passarà una mica lluny de la costa així que només en rebrem efectes colaterals. En resum, demà plourà molt i tindrem vents de fins 110 km/h. Fins aquí aceptamos pulpo amb resignació. La part inacceptable del tema és que demà passat ens anuncien la primera nevada de l’any. VA-HOME-VA. Puc acceptar que als habitants de Florida que van a la platja el 25 de desembre, se’ls hagi de castigar amb una ventadeta de tant en tant... però em nego a acceptar que els pobres Novaenglaterrencs que ens estarem fotent de fred durant els propers 8 mesos haguem de patir aquesta mena de sinistres meteorològics. VA-HOME-VA.

... però he llegit molt sobre el tema

Els comentaris que em vau fer al darrer post (thanks!) m’han portat a fer-me la següent pregunta: el fet que hi hagi pobres al món és una conseqüència de que hi hagi rics?

Jo, que d’economia en sé un colló, crec que no. Una societat de consum en la qual ningú sigui pobre és viable. És més, em sembla que és l'únic camí per eliminar la pobresa del món. No és que hi hagi una pila de diners que ens haguem de repartir entre tots: la riquesa no només es reparteix, també -sobretot- es CREA.

Amb això no estic dient que el nostre model de societat de consum sigui el que permetrà l’eliminació de la pobresa al món. No ho és, perquè no garanteix la llibertat d’oportunitats, que és l’element essencial de l’economia lliberal. No cal anar al tercer món adonar-se d’aquesta injustícia. Dins dels mateixos EEUU és ben clar que els ciutadans no tenen igualtat d’oportunitats: quants negres poden pagar els 50000 dollars anuals que val la matrícula de la facultat de medicina de Harvard?

Què cal fer per ajudar als paísos pobres a créixer econòmicament? De les propostes que he sentit pels puestus, la més important em sembla que és permetre que aquests països puguin exportar productes agrícoles lliurement. Sembla ser que això no és possible perquè els països rics apliquem barreres proteccionistes bestials a qualsevol producte agrícola estranger (i la pressió de lobbies com els dels pagesos semblen jugar-hi un paper primari).

Què us sembla?

Emocions canines

Avui ha estat un dia de profunda emoció a Massachusetts. L’estat ha decidit acollir alguns gossos que s'han quedat homeless per causa del pas de l’huracà Katrina. Avui arribaven i eren rebuts amb un esclat de joia per part del seus nous propietaris. Les notícies n’anaven plenes.

Avui també he llegit que les ventes anuals en productes per animals de comanyia als Estats Units és quatre vegades més gran que el valor total de la producció d’Etiòpia.

I què? El problema no és que hi hagi rics que consumeixin (consumim), sinó que hi hagi pobres que no poden consumir.

New York

Acabem d’arribar del nostre tercer viatge a New York. Els tres cops -primavera, estiu, tardor- les impressions han estat similars. Quan arribes a NY, et sembla una ciutat bruta, sorollosa i agressiva. Quan tornes de NY et sembla una ciutat bruta, sorollosa i agressiva però fascinant. Tots els seus defectes s’esvaeixen al costat de la força de seva diversitat. Podria seure en un banc del Soho i passar-me el dia mirant la gent que camina pel carrer. En un vagó de metro no trobes dues persones del mateix color, raça, nacionalitat o nivell econòmic. I donada aquesta diversitat, la ciutat conviu en un equilibri sorprenent.

En dos dies hem vist 4 musicals (no ha parat de ploure). Ara que ja n’he vist uns quants, he decidit fer una llista i posar-los una nota per orientar futurs visitants. Potser penseu que una nota no pot reflectir tota la riquesa d’un espectacle i que m’estic tornant un Yanki miserable que ho ha de valorar tot amb numbrus... hmmmmm... Si el musical té més d’un 5 vol dir que el tornaria a veure si em convidessin. Si té més d’un 8.5, vol dir que hi tornaré encara que sigui pagant.

Chicago 9.00
Hairspray 8.75
Avenue Q 8.50
Flasettoland 8.00
The great american trailer park musical 8.00
Cookin’ 7.75
The phantom of the opera 7.75
Menopause 7.50
The producers 7.00
Forbidden broadway 5.00
Five course love 4.00

Aniré actualitzant la llista. De fet, la setmana que ve en veurem uns quants més, aquest cop a Boston.