Complexitat

Avui sóc a Torino. He estat convidat per un grup de lingüistes que han organitzat un workshop titulat “Les arrels de la complexitat: com emergeixen les estructures en la matèria, el cervell, la vida, i el llenguatge”. La iniciativa és del tot lloable: uns lingüistes decideixen que no saben afrontar la complexitat del llenguatge i decideixen convidar una sèrie de físics, biòlegs, i matemàtics i preguntar-los com afronten complexitat en els seus camps respectius. La resposta és òbviament que tampoc sabem com afrontar la complexitat en els nostres camps, però si més no, sabem quantificar-la. Estic força impressionat amb els lingüistes. Són gent de lletres amb un coneixement matemàtic molt avançat. Això sí, parlen i parlen i parlen i parlen…

He de reconèixer que la jornada té moments molt freaks. Potser el moment més freak ha estat quan un físic teòric italià ha fet una xerrada titulada “La unitat psico-emocional-física dels organismes vius com un resultat de la física quàntica”. Òbviament li he suggerit que els límits espacials, temporals i energètics de la física quàntica fan que sigui totalment irrellevant en el món de la biologia, però aleshores s’ha desmarcat amb el concepte de coherència quàntica i les seves implicacions macroscòpiques, moment en el qual he decidit acabar la discussió.