La gran derrota de la ciència

Els dos manaments fonamentals a l’hora d’escriure un blog són els següents: 1) Escriu sempre sobre temes que desconeixes i 2) Defensa sempre els teus arguments sense dades. Reconec que la majoria dels meus posts s’adiuen a aquests axiomes però avui he decidit trencar amb tot i fer servir dades.

Avui parlarem d’immunologia, que segons el meu parer constitueix el gran fracàs científic dels darrers cinquanta anys. Suposo que pensareu que aquest post es deu al fet que el meu ull dret segueix inflamat després d’una setmana i que ningú m’ha sabut dir encara si la causa és vírica, bacteriana or al- of-the-above. Potser sí.

La meitat del meu departament està format per immunòlegs, i mira que són brillants i tenen peles de governs i empreses, però tot i així no puc evitar tenir la sensació que no saben res sobre els mecanismes que els organismes vius utilitzen per protegir-se de patògens, és a dir, d’immonologia. És més, no saben ni com pensar la manera de descobrir aquests mecanismes – i alguns d’ells m’ho reconeixen en privat -. La prova de tot això la vaig trobar ahir en un article del Journal of the American Medical Association en el qual s’estudiava l’evolució del nombre de morts per infecció als USA durant el segle XX. Aquí teniu el resultat principal (JAMA. 1999;281:61-66).


Com podeu veure, el nombre de morts de malaties infeccioses per 100.000 habitants als USA va caure exponencialment fins als anys 40, i va caure encara més ràpid entre el 40 i el 50 per causa del descobriment dels antibiòtics, entre d’altres. En canvi, des del 1955 la tendència és més aviat plana, amb un notable increment als any 80 causat pel SIDA. La meva conclusió és la següent: la recerca en immunologia no ha ajudat a reduir el nombre de morts per malalties infeccioses des del 1955, és a dir, des del descobriment del DNA. Com a científic això em deixa perplex sobretot quan penso que la immunologia és una de les branques més finançades de la recerca en biomedicina tant a nivell públic com privat.

Tants milions d’investigadors i de recursos, tants premis Nobel, tanta genòmica, i tanta proteònimca i al capdavall, si no haguéssim descobert el DNA, el nombre de morts per infecció seria el mateix. Això vol dir que els científics encara no sabem pensar en sistemes complexos. La natura ha seleccionat un sistema de defensa que no sabem ni tan sols entendre, perquè si ho sabéssim, hauríem pogut fer alguna cosa, encara que sigui algun petit progrés en l’àmbit de les malalties infeccioses, i jo no portaria dues setmanes refredat. Mentrestant, a uns pocs metres del meu laboratori, físics de Harvard i del MIT aconsegueixen aturar la llum a 810 trilionèssims de grau per sobre del zero absolut.