La dieta del 10%
La meva balança diu que peso 68.0 kgs. Això són 3.5 kgs més que el meu pes ideal –determinat arbitràriament per mi mateix perquè 64.5 kgs és el que pesava durant el meu primer Nadal a Boston i allò ja m’estava bé-. És evident que 68 kgs no és cap desastre, que estic més aviat bo, i que ja us agradaria tenir els meus pectorals. Ara bé, com sempre en aquests casos, el problema no és l’ordre zero, sinó el primer ordre, és a dir el gradient temporal. Si segueixo augmentant 1 kg per any com he estat fent durant els darrers 3 anys, aleshores d’aquí a 10 anys pesaré 78 kgs i ja hi serem: començaré a tenir aquest comportament típic de gordo que consisteix en proposar-se dietes radicals per perdre 10 kilos en tres mesos, aconseguir perdre’n 3 el primer mes, i tornar-los a guanyar els dos mesos següents perquè la seva vida és molt complicada i ja té prou problemes com per afegir-hi el càstig de la dieta.
Per evitar aquest escenari, he inventat la dieta del 10%. Consisteix en que cada cop que menges, menges un 10% menys de l’habitual, i cada cop que fas esport, en fas un 10% més. La dieta del 10% té un èxit assegurat perquè:
1) No es basa en cap principi dietètic.
2) Es basa en el primer principi de la termodinàmica, és a dir, la conservació de l’energia.
3) Un 10% no és res pel teu cervell però, a llarg termini, és molt pel teu cos.
4) Perquè sóc un investigador de Harvard i els investigadors de Harvard sempre tenim raó.
L’aplicació és senzilla. Amb el menjar, per exemple:
1) T’omples el plat com si anessis a fer un àpat normal.
2) En descartes el 10% (el guardes en un tupper si tens mala consciència, o el llences si no tens problemes de consciència).
3) Te’l menges.
Amb la beguda passa el mateix. Si vas a un bar a fer una birra, per exemple, comences descartant el 10% del volum, i després te la beus.
Jo ja fa dos dies que m’hi he apuntat. Penso seguir aquesta dieta fins el mes de juny i penso penjar en aquest bloc una foto dels meus quadraditus.
Algú més s’hi apunta i així podem anar fent una mica de fòrum?
posted by Xavi @ 7:53 PM
6 comments
6 Comments:
M'hi apunto. Va.
Avui per dinar porto una mica d'arròs, una llauna de tonyina i una d'olives. Descartaré tres olives, uns encenalls de tonyina i quatre granets d'arròs. El kiwi me'l menjo sencer, o faig una cullerada i la llenço?
Per fer un 10% més d'esport, què faig, quan pujo amb bici fins a casa faig una volta més a la mansana?
Jo també m'hi apunto, perquè he fet els meus càlculs. Si en un bol d'esmorzars hi caben 150 Smacks de Kellog's, aplicant la reducció diària del 10%, en 48 dies passo a esmorzar només un ítem de cereals amb 1 ml de llet. Els meus quadradets es veuran des del Meteosat!
Home, entenc que no es tracta de menjar cada dia un 10% menys que el dia anterior no????
A veure, Xavi, posa ordre.
No, no i no. La reducció de Kellog's és progressiva. La dieta no és un fet puntual, és un procés.
Si hom fa la dieta de la carxofa, es passa un mes menjant únicament carxofa. No és que un dia mengem carxofa i l'endemà entrecot, i d'això en diem dieta.
Si s'escull la dieta dissociada (molt de moda entre les lectores d'aquest blog), s'evita el contacte físic i moral de proteïnes i hidrats de carboni durant uns quants dies.
Per tant, la dieta del 10% ha de ser referida sempre al dia anterior, no a una data fixa.
Altrament, seria la dieta del $10%, en homenatge a les funcions de l'Excel.
Records!
Nonono... No es tracta de qüestionar la paradoxa de Zenó amb el menjar tal i com proposa el rul. El punt principal de la dieta del 10% és que no es basa en principis dietètics com la dieta dissociada. Els principis dietètics es refuten cada 5 anys, en canvi el primer principi de la termodinàmica sembla tenir més longevitat. El 10% és respecte el que tu menjaries normalment, no respecte el que vas menjar el dia anterior.
De moment he perdut 0.9 kgs amb una setmana i això em preocupa perquè és més del que havia previst. Poser hi contribueix viure sota la neu a -10C?
Això ho fet moltes vegades i durant força temps i, creu-me, funciona només si cada vegada que menges ho calcules. S'ha de ser científic per a que funcioni. Jo de moment el que faig és augmentar un infinit% d'esport. No en feia gens i ara vaig entre 3 i 4 dies per setmana al gimnàs. Per cert, aquest Nadal no m'he engraxat gens ni mica ni gota. Increible no?
Post a Comment
<< Home