La vida és una melodia, i com a tal, en pots fer una transformada de Fourier.
Darrerament penso la meva vida a l’espai matemàtic de Fourier. Estic convençut que si bé la felicitat resideix a l’espai real, l’anàlisi introspectiva cal fer-la a l’espai de Fourier. És ben bé com la música. Per gaudir-la l’has d’escoltar en el temps, però per equalitzar-la ho fas a l’espai de Fourier (l’espai de les freqüències pels no científics hardcores que no sabeu què us perdeu).
Així és que darrerament estic treballant l'equalització de la meva vida amb la inestimable ajuda de la transformada de Fourier. La primera constatació és que vivim en un món massa agut, amb massa flautes i massa pocs contrabaixos.
posted by Xavi @ 8:06 PM
4 comments
4 Comments:
Intueixo que el que dius és suggeridor. Però certament hi ha alguns hardcores ignorants --entre els quals m'hi compto-- que no et podem seguir. I és una pena! ¿No podries fer-nos cinc cèntims d'això de la transformada de Fourier i què vols dir quan a l'espai musical hi ha massa aguts? Cinc cèntims per a inútils mentals, és clar!
Un hardcore perdut.
yo creo que habiamos quedado que tu vida era de frecuencias bajas.
Yo personalmente creo en aquel gran filosofo que dijo;
La vida es una tómbola,,,tom, tom, tómbola.
Galleguiño DLM.
Espero amb delit els cinc cèntims per els inútils que de ben segur li en faràs a l'anonymous... perdona, per gosar escriure en un lloc de tant "rigor" vaig perdut però sóc curiós.
Què serien els greus a la transformada de Fourier?
Sempre que en un concert, un "so"(roll) s'acobla o distorsiona", la gent mira al contrabaixista i no a l'instrument, amb cert pre-judici.
Ara estàs dient que la vida s'hauria d'omplir amb més greus, Deuen de sewr importants.
Sorry.
No, no i no.
No acceptarem la transformada de Fourier com a excusa de per què als 11 anys vas triar el trombó en comptes del clarinet.
Records!
Post a Comment
<< Home