Ciutadà del món? Tu el que ets és un gilipolles!

Durant molts anys, gairebé tots els meus anys, m'he declarat amb orgull ciutadà del món. Ara declaro amb encara més orgull que durant molts anys he estat un gilipolles. Veus un parell de moros venent pa de pita al carrer Sant Pau o et compres un mocador palestí al mercadillo o fins i tot te'n vas a passar un parell d’estius als Andes, i ja està, ja ets ciutadà del món i no creus ni en fronteres ni en banderes.

Bé, no, de ciutadans del món, gràcies a Déu, no n'hi ha gaires. I els que realment ho són, no estan gaire orgullosos de ser-ho. D'això te n'adones quan vius uns quants anys lluny, molt lluny, de casa teva. Te n'adones sobretot quan tornes, i el teu avió creua els Pirineus cap al sud, i a partir d'aquell moment veus el teu petit país i ja no et pots desenganxar de la finestra, i gairebé t'aguantes les llàgrimes quan veus el Montseny, i Montserrat i el Cap de Creus, i aterres a l'aeroport i et tremolen les cames. Aleshores ataques solemnement el teu primer pa amb tomàquet amb pernil en molt de temps.

Aquells que es consideren ciutadans del món solen ser aquells que mai han viscut a gaires quilòmetres de la casa on van néixer.