L'art no es pot subvencionar

Tot això del cànon digital posa de manifest un dels grans escàndols de la nostra democràcia: la subvenció de l’art. Si el subvenciones públicament, l’art no és lliure; i si no és lliure, no és art. És clar que cap partit polític s’atrevirà a cancel•lar les subvencions als artistes, i seguirem subvencionant la manca de talent, creant mals actors, mals cantants i mals ballarins; intervenint en el flux natural de l’art limitem la llibertat que duu a l’excel•lència i a la transgressió.

Em sap greu dir això pels meus amics artistes, que ja malviuen, i que malviurien pitjor si les subvencions s’eliminessin. Però en el fons, ells que han estat prou valents per donar-ho tot per l’art, ells que se l’estimen més que jo, ells haurien d’estar d’acord en mi. Cal fer-ho en nom de l’art. No hi ha res més trist, per exemple, que un escriptor de teatre pensi un moment, ni que sigui un instant, en adaptar la seva obra perquè pugui rebre una subvenció i ser representada.