En Massissot

En Massissot és nostre metge de capçalera i l’anomenem així perquè aquest és gairebé el seu nom. En Massissot genera sentiments contradictoris en el sí de la família Trucho: la Raquel l’odia i jo l’adoro. Curiosament ella l’odia i jo l’adoro per la mateixa raó: no en té ni idea. Com puc adorar un metge de capçalera que no en té ni idea? Molt senzill, l’adoro perquè jo crec que en té tan poca idea com la resta de metges, però és prou honest i intel•ligent com per no amagar la seva ignorància.

Avui m’he llevat amb un ull que em plorava, vermellós i ple de lleganyes. Com que al metge cal anar-hi havent fet els deures, jo ja sabia que tenia una infecció, que podia ser d’origen víric o bé d’origen bacterià. Aquests dies he estat refredadot i és possible que un adenovirus se m’hagi instal•lat a l’ull. Per altra banda, com que vaig molt a la piscina del YMCA, també pot ser que el que se m’hagi instal•lat a l’ull sigui un bacteri. Amb aquestes dues hipòtesis m’he plantat a la consulta del Massissot, amb una temperatura de sensació de -20C al carrer que ha accentuat el meu plor unilateral.

Com que als metges no se’ls han de plantejar mai dues hipòtesis al mateix temps –és massa fàcil-, he optat per convèncer-lo que el que em passava era que el virus del refredat se m’havia ficat a l’ull. Ell m’ha examinat minuciosament i ha conclòs: “això és que el virus del refredat se t’ha ficat a l’ull”. I m’ha dit que en un parell de dies ja estaria millor. Quan ja em feia fora de la consulta he decidit etzibar-li la segona hipòtesis: “Senyor Massissot –li dic senyor perquè ell no és doctor; ell, en canvi em tracta de doctor perquè sap que sí que en sóc-, m’he descuidat de dir-li que cada dia nedo a una piscina pública”. Ha canviat la mirada i hem tornat a seure. Ha conclòs al cap d’uns instants de reflexió: “Aleshores podria ser que la infecció sigui d’origen bacterià. Saps què? Et receptaré un antibiòtic perquè te’l prenguis si l’ull empitjora”.

I així estem, amb un diagnòstic que apunta al virus, i un tractament contra el bacteri.

La reflexió final és que qualsevol metge, amb la informació que té a l’abast amb una visita de 10 minuts, prendria les mateixes decisions, però en comptes de fer-ho amb humilitat com en Massissot, ho faria amb aquest d’home-Déu tan escampat en la comunitat hipocràtica.

Coda: no entengueu pas per aquest post que dubti de la intel•ligència i integritat dels metges. De fet els científics que més m’han impressionat al llarg de la meva vida són precisament metges, metges científics, espècimens de gran clarividència. El problema és que la medicina es troba avui en dia on la física es trobava abans de Gal•lileu, i això no és perquè els físics siguem més llestos que els metges, sinó perquè la complexitat d’un organisme viu supera en trenta ordres de magnitud la dels objectes puntuals lliscant un pla inclinat.