El llegat de Bush

Aquest dies es parla de quin serà el llegat de G.W. Bush. Bush serà recordat per haver perdut una ocasió històrica quan després de l’11 de setembre tenia el 85% del poble americà donant-li suport incondicional. Va ser un moment històric en el qual el poble americà, tant divers com és, estava unit i disposat a donar-ho tot pel seu país, des del broker de Wall Street fins l’immigrant hispà que treballa en quatre feines setze hores al dia. I Bush no ho va saber aprofitar i va canalitzar l’energia cap a les guerres errònies, i en comptes de construir país es va refugiar en la creació d’un nou enemic fet a mida que li garantia un mandat llarg i estable –qui anava contra Bush, anava contra Amèrica-. Ara sembla que hi ha aquest sentiment d’ocasió perduda i Amèrica torna a mirar cap als ideals. La campanya per les primàries als Estats Units és espectacular. Grans polítics, grans idees, talent, inspiració, estratègia. Un cop més, la categoria de l’elit americana es posa de manisfest. Però sobretot, quan penso en aquest país, sempre acabo arribant al mateix lloc, a aquesta idea indisoluble de pàtria; no hi ha progrés col·lectiu possible sense una idea comuna d’unitat nacional.