El problema no és la desigualtat sinó la pobresa.

Una de les crítiques més habituals que rep el sistema capitalista americà és que fomenta la desigualtat econòmica. Això és cert, però és la desigualtat econòmica un problema realment greu? Jo penso que el problema no és la desigualtat sinó la pobresa. Vull viure en un món en el qual no hi hagi pobres, el que facin els rics m’és igual mentre pugui seguir sent lliure.

La desigualtat econòmica es sol mesurar amb un índex matemàticament força ben parit, l’índex Gini que varia entre 0 (igualtat total) i 1 (desigualtat total). Dinamarca té l’índex Gini més baix (0.247), Espanya té un 0.347 (rang 45) i els USA tenen un 0.408 (rang 75). Així com a la majoria de països desenvolupats l’índex Gini es manté més o menys constant o decreix, en canvi als USA no para de créixer. Només cal mirar el gràfic següent per veure que els pobres americans són igual de pobres ara que fa 40 anys mentre que els rics són el doble de rics. O sigui que sí, que la desigualtat en la renta dels americans ha augmentat molt en els darrers 40 anys.




El tema deixa d’estar tant clar quan en comptes de mirar la desigualtat mires la pobresa. Segons els criteris que utilitza l’ONU per definir la pobresa als països desenvolupats, Suècia té un índex de pobresa de 6.5 (rang 1), Espanya té un 12,6 (rang 13) i Estats Units té un (15.4, rang 17). Això vol dir que els americans són més pobres que els Espanyols? No. La pobresa als països desenvolupats es mesura amb un índex que té en compte esperança de vida, alfabetització, durada de l’atur i percentatge de la població que viu amb menys del 50% de la mediana nacional d’ingressos. Aquesta part última és la que no em sembla massa raonable perquè penso que la pobresa no hauria de ser un índex relatiu a la mediana d’un país, sinó un índex absolut que mesuri la capacitat d’una família d’obtenir aliment, roba, atenció mèdica, educació i un lloc decent per viure. Però com que això no és així i la definició de pobresa és relativa a la mediana, aleshores et trobes les següents dades (segons el Census Bureau del Estats Units):

1) El 46% dels pobres americans té una casa en propietat. En mitjana aquesta casa té 3 habitacions, garatge, pati i porxo. Més dels 66% dels pobres americans té més de dues habitacions per persona a casa seva. L’americà pobre té en mitjana més espai per viure que un habitant mitjà de Paris i Londres (que un habitant mitjà, no que un pobre mitjà de Paris i Londres).

2) El 75% dels pobres americans té un cotxe, i el 30% té dos cotxes o més.

3) El 97% dels pobres americans té televisió en color i el 50% té dues televisions o més. El 70% té vídeo o DVD. El 62% té televisió per cable o satèl•lit.

4) El 73% dels pobres americans té un microones, més del 50% té cadena de música stereo i el 33% té rentaplats.

5) El 76% dels pobres americans té aire condicionat.


Total, que sí, que els pobres americans són molt més pobres que el Bill Gates, però ja els agradaria als rics d'Albània -un dels paísos amb menys desigualtats- disposar del que disposen les víctimes del capitalisme americà.