La neu mola

La bellesa de la neu justifica tots els greuges de l'hivern. La neu és tan poderosa que sotmet la ciutat al silenci. Els cotxes es tornen muts i això em fascina. No és màgia, és que l'energia mecànica de les ones sonores es dissipa trencant els enllaços més febles de l'estructura desordenada que formen els cristalls de gel quan cauen sobre la terra. I això vol dir silenci.

Diuen que comprendre un fenomen li pren tota la poesia. Jo, en canvi, penso que la multiplica. No em puc imaginar res més poètic que portar la teva comprensió fins l'abisme, fins allà on ja res es pot comprendre. Poesia és entendre tot allò que es pot entendre i trobar-se desemparat davant allò que no es pot entendre, ni es podrà entendre mai.