Jetlag moderat

Tinc un jetlag moderat i plaent que em lleva a les 6 del matí enterament descansat. El que no és ni moderat ni plaent són els -14C que ara mateix marca el termòmetre i que la brisa marina converteix en -22C. Jo sempre havia associat la temperatura de sensació a la xafogor de la canícula catalana i no m’acabo d’acostumar a que indiqui un fred que t’hi cagues en comptes d’una calor que t’hi cagues. Ara esmorzarem i dedicarem 5 minuts humorístics a afegir capes de roba sobre la nostra pell abans d’afrontar la desesperada espera del l’autobús. Semblem ninots de roba en comptes de personetes.


A l’autobús tot són cares llargues, principalment les dels negres que en poques generacions han passat del clima subsaharià al clima àrtic sense permetre que l’evolució natural els adapti gens ni mica. Si Darwin tingués raó, els descendents del Louis Armstrong serien albins d’aquí uns pocs milers d’anys. Em pregunto si, tot i ser albins, continuarien swingant com els seus ancestres o bé tocarien polques amb acordió. En qualsevol cas, visc en un país en el qual la meitat de la població creu que l’home no ha evolucionat des que Déu el va fer aparèixer a la terra, així que no crec que la meva hipòtesi sobre la natura musical dels descendents albins de Louis Armstrong tingui el ressò que mereix.