Complexitat

Avui sóc a Torino. He estat convidat per un grup de lingüistes que han organitzat un workshop titulat “Les arrels de la complexitat: com emergeixen les estructures en la matèria, el cervell, la vida, i el llenguatge”. La iniciativa és del tot lloable: uns lingüistes decideixen que no saben afrontar la complexitat del llenguatge i decideixen convidar una sèrie de físics, biòlegs, i matemàtics i preguntar-los com afronten complexitat en els seus camps respectius. La resposta és òbviament que tampoc sabem com afrontar la complexitat en els nostres camps, però si més no, sabem quantificar-la. Estic força impressionat amb els lingüistes. Són gent de lletres amb un coneixement matemàtic molt avançat. Això sí, parlen i parlen i parlen i parlen…

He de reconèixer que la jornada té moments molt freaks. Potser el moment més freak ha estat quan un físic teòric italià ha fet una xerrada titulada “La unitat psico-emocional-física dels organismes vius com un resultat de la física quàntica”. Òbviament li he suggerit que els límits espacials, temporals i energètics de la física quàntica fan que sigui totalment irrellevant en el món de la biologia, però aleshores s’ha desmarcat amb el concepte de coherència quàntica i les seves implicacions macroscòpiques, moment en el qual he decidit acabar la discussió.

Ciutadà del món

M’he fet amic del matemàtic de Zimbabwe. Avui hem anat junts a visitar les ruïnes de palau de Minos i la tomba de Nikos Kazantzakis, que són les dues úniques coses dignes que es poden fer a Heraklion en un dia plujós d’hivern. He descobert que és un geni. Nascut a Zimbabwe, va fer la carrera de matemàtiques a Cuba, un doctorat a Oxford, un postdoctorat a Atlanta i ara és profesor de matemàtica aplicada en una universitat anglesa. Els seus companys d’infantesa són pagesos a Zimbabwe.

És un veritable ciutadà del món, que com la majoria de veritables ciutadans del món, preferirien no ser ciutadans del món i tenir arrels profundes com els que no som ciutadans del món.

El matemàtic de Zimbabwe

La raó per la qual sóc a Creta és perquè m’han convidat a fer una xerrada en un simposi de biofísica. El simposi en qüestió té una particularitat interessant: només s’hi ha apuntat un assistent. La situació ha estat del tot còmica. Cinc conferenciants, més o menys reputats, i un sol assistent assegut a l’auditori. El més còmic, però, és que l’assistent és un matemàtic de Zimbabwe, que no té ni punyetera idea de biofísica, i que s’ha adormit durant tota la meva xerrada. Un problema que ténen els germans de color, és que els és molt difícil ocultar quan estan adormits i quan estan desperts. Quan dormen, la seva cara es disol en la foscor de l’auditori; quan estan desperts, en canvi, s’observa clarament la blancor resplandent dels seus ulls i dents. I avui, no he observat cap blancor a la sala.

Avui, per primer cop a la vida, he fet una xerrada davant de ningú. A Creta.

Lògica impecable

Sóc a Creta, on acabo d’escoltar un diàleg fascinant entre un fumador (F) i un no-fumador (NF). Heus-lo aquí.

NF: El tabac és una de les teves fonts de plaer, oi?
F: Sí.
NF: I quin és el producte secundari d’aquest plaer?
F: El fum.
NF: Doncs una de les meves fonts de plaer és beure cervesa.
F : I?
NF: I el seu producte secundari és la orina.
F:?
NF: Així que obre la boca, perquè si jo m’he d’empassar el teu fum, tu t’has d’empassar la meva orina.

Quina barra

Aquí teniu les dades sobre el canvi relatiu en emisions de gasos d'efecte hivernacle de 1990 a 2006. Amb quina cara podem criticar el Bush per no signar el tractat de Kyoto?

El meu grup de recerca

El meu grup de recerca

Moving Sale

Sí, sí, ja fa molt de temps que no escric res. Suposo que més o menys ja sabeu que tornem a mitjans d'agost, i això fa que els meus pensaments siguin més aviat pràctics, com ara, com puc fer tota aquesta feina que em queda en 15 dies? I en 14? I en 13?... i perquè com més s'acosta el dia de marxar més llarga és la llista de coses a fer? I en 12? I en 11? ...

Una de les coses divertides que es fan als USA quan la gent canvia de casa, ciutat, estat, o continent, és una MOVING SALE! Bàsicament, intententes vendre tot el que pots, des del teu llit, fins als Pongos més agoserats. Fas una paradeta al carrer, i vas esperant que la gent passi i s'emporti un pack de forquilles, olles i calçotets per 10 cèntims.

He pensat que us faria gràcia veure els mobles que ens venem i el seu preu. Aquí els teniu:

www.jpmovingsale.blogspot.com

Grand Canyon