Saturday, March 08, 2008

L'herpes (en anglès pronunciat JIRPIS)

Ara fa més o menys un mes que feia tot aquell catxondeo sobre el meu metge de capçalera, el metge Massissot, i sobre com em va multi-diagnosticar una conjuntivitis. Cinc dies després d'aquella visita el meu ull seguia malament, o fins i tot pitjor, i hi vaig tornar. Aquest cop em va atendre la nurse practictioner, que té per cognom Grassa (vaia tela, el Massissot i la Grassa). La nurse practioner és una figura entre el metge i la infermera que sol trobar-se en els centres d'atenció primària d'arreu del país, bàsicament a les zones pobres que no es poden pagar un metge. La nurse em va mirar amb més atenció que el Massissot, però la seva conclusió va ser la mateixa: tens un virus, pren paciència. Al cap de 10 dies, l'ull seguia empitjorant així que vaig tornar a veure la Grassa i ella em va tornar a mirar i em va dir el mateix, però aquest cop va accedir a enviar-me a un oculista i gràcies a Déu que ho va fer.

Quan vaig saber el nom de l'oculista vaig veure que anàvem bé: Hutchsinson.
Finalment un nom amb autoritat, que bé sona Hutchinson comparat amb Massissot o Grassa. En Hutchinson em va dir que tenia un herpes a la còrnia. A mi em va semblar estrany perquè un dia abans la Grassa m'havia fet el test de l'herpes i li havia sortit negatiu. Però clar, a l'hora de triar entre una Grassa i un Hutchinson hom tria sempre Hutchinson, així que vaig començar el tractament anti-víric.

En aquest punt he de dir que em vaig espantar molt, i que encara ho estic, perquè havia perdut força visió a l'ull i perquè l'herpes pot fer coses molt lletges i és la primera causa de ceguera als Estats Units. Des d'aleshores he anat millorant poc a poc i tot just ara sembla començo a recuperar lentament la visió a l'ull dret. Tot i això encara no sé si la recuperaré del tot o si l'herpes va deixar alguna lesió permanent. Ja ho veurem. Total, que encara em queden un parell de setmanes d'anti-vírics combinats amb esteroides i molta paciència, i molta esperança per deixar de veure la pantalla borrosa i abandonar per sempre l'arial 20.

2 Comments:

At 5:03 AM, Anonymous Anonymous said...

No entenc que a la primera potència mundial costi tant diagnosticar un herpes. Espero que et recuperis ben aviat i puguis treballar amb arial 1. Amb aixó de l'Herpes no se si pots tocar gaire el trombó però més val que et posis les piles, que des de que he augmentat la meva assitència al gimnàs un Infinit%, he recuparat part de la potència que tenia(i espera't). He arribat a la conclusió que si un té un estil no el pot canviar per merma física. Sobretot després de sentir al Wycliffe tocant per la finestra de l'hotel de Roma. Tocar fluix és de covards o de dèbils. Si no es pot físicament, més val deixar-ho, però si es pot cal tocar fort i amb expressió, que collons.

 
At 12:38 PM, Anonymous Anonymous said...

Ei i com estàs?

 

Post a Comment

<< Home