L’estètica dels 80 no pot tornar.

Un dels xocs culturals pels ianquis que venim a Barcelona és la moda. Nosaltres arribem amb les nostres samarretes i texans, xancletes i mitjons i ens trobem enmig d’aquest formiguer en els qual fins i tot els més lletjos es proveeixen d’indumentària estilosa – ja sabeu que en això sóc políticament incorrecte i penso que els lletjos no haurien d’intentar jugar al joc aquest de l’estil, de la mateixa manera que els muts no intenten presentar el telenotícies-.

El cas és que tot passejant pel carrer Pelai vaig decidir entrar al Bershka per veure si li podia comprar un regalet a la meva dona. Allí vaig constatar amb espant que el més gran dels meus temors s’havia fet realitat; allò que a qualsevol persona amb gust li hauria de semblar impossible és ara una realitat: la moda dels 80 torna. I ja em teniu desesperat pel Bershka buscant un detallet per la fuchini entre roba de tons ocres i violetes, pantalons estrets fins al turmell i jerseis de llana amb rombos.

L’estètica dels 80 és la pitjor estètica que ha donat la història des de Louis XIV i en això fins i tot el Galleguinho hi està d’acord. Els 80 són la dècada del Naranjito i del Gorbatxchov, del Tejero i de TV3, però durant els 80 l’estètica va caure en un pou profund del qual no l’hauríen d’haver tret mai.

Així que a partir d’ara declaro boicot a les grans multinacionals de la moda fins que corregeixin aquest error.

May God bless Decathlon.