El geni

Ja he escrit algun altre cop sobre aquest geni boig del meu laboratori que és capaç de resoldre qualsevol problema que se li plantegi però que sol plantejar-se sempre problemes absolutament intranscendents per la humanitat. Forma part clarament del col•lectiu de gent que és massa llesta, i que no si no ho fossin tant, haurien contribuït a la ciència molt més del que han fet realment.

El fet és que ha aparegut en una revista molt prestigiosa un article força rellevant per la meva recerca actual. És la solució a un model matemàtic molt complex que em soluciona molts mals de cap. Com que la comprensió del problema està completament fora del meu abast, he decidit endinsar-me en el món del geni i demanar-li si em podia ajudar.

Quan he entrat al seu despatx, ell òbviament estava jugant al solitari de Windows –un dia li he de preguntar exactament què hi veu en el solitari de Windows, segurament és tan llest que ja només pot competir en solitari. En qualsevol cas, ha fet un cop d’ull a l’article que li portava, ha obert un arxivador i n’ha tret un munt de paperots. Contenien exactament el problema que plantejava l’article, resolt a ma, pas a pas, i sense ni un sol error. “I solved it 10 years ago but I thought nobody would be interested, so I never tried to publish it”. Que malparit.