Sicko

Ahir vèiem Sicko, el nou film de Michael Moore. En aquest cas, Moore utilitza la seva demagògia deliberada per intentar convèncer els americans que el seu sistema sanitari és una merda. Els USA deuen ser l’únic país desenvolupat en el qual no hi ha cobertura sanitària universal i això dona lloc a casos dramàtics de desatenció sanitària com els que explica a la seva pel•lícula. Per exemple, el fuster que perd els dits en un accident i no els pot recuperar perquè no pot pagar els $60000 que costa l’operació.

La versió liberal del tema és que cada americà ha de tenir el dret de decidir què fa amb els seus diners, i una manera de gastar aquests diners és contractar una assegurança mèdica privada. L’altra versió és que hi ha molta gent que no pot pagar una assegurança privada, així que uns 50 milions d’americans no tenen cap pla sanitari. Més greu és que els 250 milions d’americans que sí que tenen assegurança han de lluitar ferotgement amb empreses asseguradores perquè cobreixin algunes operacions crítiques d’alt cost. D’aquest fet en som testimonis molt propers i hem vist com una factura mèdica ha acabat destruint la vida d’una família força benestant.

En el fons el debat és molt antic, fins quin punt l’estat s’ha de ficar a la vida dels seus ciutadans i limitar la seva llibertat? Jo crec que l’estat no s’hauria de ficar massa a la vida dels seus ciutadans, que s’hi hauria de ficar molt menys del que s’hi fica a Catalunya per descomptat, però que hauria de garantir que ningú pateixi o mori perquè no pot pagar la factura del seu metge.

De tota manera no puc deixar de pensar que els USA i la seva inversió pública i privada en recerca biomèdica són els principals responsables del benestar sanitari del món occidental. Vull dir que aquest individualisme i competitivitat extrema que critica Moore són els responsables que avui tinguem la tecnologia suficient per fer tractaments mèdics sofisticadíssims per curar malalties fins fa poc mortals. A més a més, seria hipòcrita per part meva criticar el sistema liberal americà tal i com és actualment, tenint en compte que és el país que m’ha permés formar-me en l’èlit de la recerca biomèdica mundial. És la tecnologia que aquesta èlit competitiva i individualista està desenvolupant la que farà alguns dels que esteu llegint això moriu de vells i no de càncer.