Chicago South Side

Abans de marxar a la recerca de les arrels del Jazz vam explicar a uns quants americans que teníem la intenció de visitar el South Side de Chicago. En general es posaven les mans al cap i ens intentaven fer prometre que no hi aniríem, però hi vam anar perquè som molt tossuts i perquè els americans són uns cagats. Un cop allà, els cagats érem nosaltres, buenu, sobretot jo.

Chicago va ser la capital del Jazz a mitjans del anys 20, i era al South Side on hi havia els clubs més emblemàtics de la ciutat. L’any 1922, Louis Armstrong abandona New Orleans i hi apareix per tocar amb la banda Joe King Oliver al Lincoln Gardens. Avui, allà on s’aixecava aquell club llegendari hi un jardinet, una empresa immobiliària i un pàrking enorme. Ni una sola placa commemorativa.



Seguim endinsant-nos al South Side a la recerca del Pekin Inn, considerat per alguns el club on va néixer el Jazz a Chicago. Un cop més, fracàs absolut. Avui l’espai del Pekin Inn, l’ocupa una casa derruïda. Cap placa commemorativa.



Més cap al Sud de la ciutat, busquem l’adreça on hi havia el Sunset Café, el club en el qual Earl Hines va brillar durant la dècada dels 1920s i en el qual van tocar tots els grans músics de l’època. Avui és una botiga d’eines, que aquí anomenen Hardware Store.





Hi entrem i preguntem als dependents si hi queda algun detall del que va ser el Sunset Café. Aleshores emergeix de sota el mostrador una venerable anciana negra que ens condueix a la rebotiga. Tatxaaaaaannn!!!! Aquí els teniu, entre el microones i la nevera, hi conserven les pintures que decoraven l’escenari del Sunset Café. He dit bé, entre el microones i la nevera. Aquestes pintures són pràcticament tot el que queda del South Side de Chicago. Això, i la segregació, ni un sol blanc en kilòmetres a la rodona.