Funcionaris estrella

Penso que la gran feblesa del sistema liberal americà és que no compleix el principi fonamental del liberalisme que és la igualtat d’oportunitats. Nens pobres i nens rics no tenen ni de bon tros les mateixes oportunitats educatives i cal ser un geni molt tossut per haver nascut al Bronx i acabar a Harvard. Que això no és bo ho saben els polítics liberals i els no liberals tot i que uns i altres s’inclinen per solucions diferents.

Una possible solució per garantir la igualtat d’oportunitats és reduïr les oportunitats dels que en tenen, és a dir, rebaixar el nivell educatiu fins que els que ténen accés a l’educació siguin tan poc educats com els que no en ténen. Aquesta seria la solució catalana igualitària segons diuen els experts.

La solució Bostoniana sembla tenir una tendència oposada, si més no aquesta és la intenció del nostre alcalde demòcrata Thomas Menino –que té cara de tonto del bote però no ho deu ser tant-. En Menino ha decidit impulsar l’escola pública fitxant la superintendent (suposo que l’equivalent a la inspectora general, o dit d’altra manera, la jefa de l’educació pública més celebrada del país, la Dra. Carol Johnson) actualment superintendent de les escoles públiques de Memphis.

Aquest fitxatge d’un funcionari ha estat un esdeveniment mediàtic de primera plana, equivalent a qualsevol fitxatge estel•lar dels Celtics o dels Red Sox. El seu sou serà d’uns $250.000 anuals. Us imagineu la reacció a Catalunya si l’encarregat d’educar els pobres cobrés un sou milionari com aquest?

Això sí que és molt lliberal. Vols arreglar l’educació? Doncs fitxa el millor per fer-ho. Que millor no vol venir? Afluixa més pasta i l’acabaràs convencent.