3 anys

Avui fa tres anys que vaig posar la meva vida en dues maletes i vaig creuar l’oceà. Aquí m’hi esperava una nova vida i allà hi deixava tot el que em feia feliç i no cabia en dues maletes. Ho deixava tot molt lluny i per molt de temps. Sempre recordaré el 4 de setembre com el dia en el qual em vaig conèixer més petit que mai, perquè som molt petits quan de cop i volta perdem tot lligam i referència i ens trobem reduïts a la nostra essència crua.

La meva nova vida començava en la solitud absoluta. Ara tenim una casa, i som una família, i som el vermell de la tardor, i el silenci de la neu, i aquest ocellet que ens desperta cada dia a les 5 de la matinada, el molt fill de puta.