Why we protest?

Fa uns mesos vaig anar a veure un documental que es titulava “Why we fight” i que es preguntava perquè els USA han estat involucrats en conflictes armats de forma gairebé contínua des de la segona mundial.

Avui, amb tot aquest espectacle ridícul que és la protesta contra el canvi climàtic, penso que els europeus –especialment els del sud- hauríem de plantejar-nos la pregunta “Why we protest?”. Perquè de la mateixa manera que els ianquis van de guerra en guerra, nosaltres anem de mani en mani, i l’objectiu de les manis és cada cop més absurd i inassolible, probablement tant com el de les guerres. Entenc tot això de les protestes simbòliques, i em sembla bé que s’intenti sensibilitzar la població, però no ens enganyem, per nosaltres protestar és alguna cosa més que protestar. Protestar és part de la nostra identitat, és un ritus, un exorcisme tan habitual per nosaltres com incomprensible per un marcià. I tant se val que la nostra protesta assoleixi algun objectiu –cosa que gairebé mai passa- o acabi sent combustible gratuït per polítics i periodistes. L’important és protestar.

De fet, la nostra estabilitat emocional depèn de que tinguem una causa contra la qual protestar. Els catalans ho tenim relativament fàcil perquè tenim la sort de ser una nació envaïda per una altra, contra la qual sempre podrem enfurismar-nos en cas de necessitat. També tenim els ianquis i la seva política exterior que ens treu de polleguera. O la divisió entre dreta i esquerra, que no es basa en idees polítiques, sinó en la necessitat de tenir un enemic contra qui protestar. Les societats no es bipolaritzen per idees o per diferències econòmiques o culturals, es bipolaritzen per poder protestar.

El gran problema de la nostra generació globalitzada és que ja no tenim enemics clars contra qui protestar i ens acabem muntant ritus absurds per exorcitzar la buidor de les nostres vides atees. S’han acabat els temps feliços de lluita contra el feixisme, el comunisme, l’Església Catlòlica o el capitalisme. Ara ja no ens queda més opció que anar a favor, i això d’anar a favor és molt complicat, molt més complicat que protestar.