Una mica més a prop

Ahir vam tenir notícies de Nature. Ni bones, ni dolentes, o sigui bones. Sembla que hem convençut els dos revisors inicials, però ara l'editora ens n'ha buscat un tercer que també hem de convèncer. El nou revisor -que sospito que és un premi nobel- planteja limitacions força raonables del nostre estudi i ara hem de fer això que diu el meu jefe de "to turn weakness into strenght", és a dir, mostrar-li al revisor que aquestes limitacions són en el fons la força de l'estudi. Suposo que li etzibarem que les preguntes són més importants que les respostes i que per això el nostre estudi és digne d'una revista tan important, perquè en comptes de respondre, pregunta. Estic tranquil perquè si hi ha una persona al món capaç de fer això, aquesta persona és el Jeff. Així que si no ens en sortim nosaltres, vol dir que és impossible. Hem planejat uns experiments adicionals que em tindran ocupat tot el cap de setmana.

Aquests dies estic fent uns experiments nocturns a l'altra banda del Charles --espectacularment congelat, per cert-. Són nocturns perquè la nit és l'únic moment que la màquina que necessito està lliure. Avui començo a les 11 de la nit. Si tot va bé, només hauré de començar l'experiment i fotre al camp així que la nit no serà tan terrible com us la pinto.