Insectes socials
De vegades em pregunto si la meva recerca té alguna aplicació directa per la societat que la financia. Després d'aquest congrés m'ho preguntaré menys, o menys seriosament.
Ahir a la nit vaig assistir a una sessió sobre els insectes socials. Els dos conferenciants adreçaven els següents problemes.
1) Quin mecanisme utilitzen les formigues australianes per determinar la mida òptima de les fulles que recullen de forma que el transport, processament i emmagatzematge en el formiguer siguin òptims?
2) Quin mecanisme utilitza l’evolució per decidir si tots els individus d’una espècie han de tenir la capacitat de reproduir-se -com els humans- o si en canvi han de delegar aquest privilegi a una aristocràcia reproductora - com les abelles-?
No és que no siguin preguntes interessants, però jo les reservaria a científics jubilats àvids de coneixement. No cal dir que el conferenciants t’ho venien com la solució a problemes reals d’optimització com el marketing o l’intercanvi d’accions. Potser tenen raó. Si més no me’n vaig anar a dormir convençut de la utilitat extrema i essencial de la meva recerca.
2 Comments:
Xavi, la utilitat de la recerca no es mesura en els beneficis que reporta, ni tampoc en les vides que millora o que salva a curt termini.
De fet, què hauria estat de la ciència si el coneixement inútil hagués quedat en mans de científics jubilats àvids de coneixement...
En fi, a més, que t'expliqui l'Aleix el que fa ell i veuràs... ;-)
Òstia!!!! El meu PhD era super útil!!!!! I jo sense saber-ho.....
Joan, el consultor
Post a Comment
<< Home