We made it!!!!

Un dels somnis de qualsevol científic és posar la paraula Nature al seu curriculum. Nature és la revista científica més important del món (empatada amb Science) i publicar-hi un article és la màxima aspiració de qualsevol científic. Avui he posat la paraula Nature al meu curriculum. De fet, hi he posat la paraula Nature Materials, que és un branca de Nature, no tant important, però molt important.

Fa uns quants anys que un munt savis teòrics prediuen que les cèl•lules s’han de comportar d’una manera A. Però resulta que tots els laboratoris del món troben que les cèl•lules es comporten d’una manera B. I ningú entenia perquè. Ningú, fins que l’eminent científic Linhong -aka ràquins- va estudiar les cèl•lules de musculatura llisa de tràquea de vaca de Massachusetts i va trobar que es comportaven al mateix temps de la manera A i de la manera B. Això està molt bé, perquè fa feliços als teòrics que preveien A i als experimentals que trobaven B. I a més a més obre un munt de interrogants sobre d’on ve el comportament B, ara que ja hem entès l’A.

Vam enviar l’article a Nature Materials i va ser rebut amb els braços oberts. El Jeff -el jefe- està exultant. És la contribució més important que ha fet el seu grup a la ciència, i això que l’home no és precisament tonto...

En condicions normals això hauria de ser un pas de gegant de cara a poder tornar a Barcelona com a investigador... però desgraciadament les condicions no són normals. Si més no, aquesta publicació m’assegura la possibilitat de ser professor titular d’alguna universitat americana, no pas Harvard o el MIT, però d’alguna altra menys important.

Per cert, ara que no ens llegeix ningú, el ràquins en cap moment va pretendre buscar ni A ni B en els seus experiments. De fet, desconeixia l’existència de A i en sabia ben poc de B... És l’home més afortunat del món. I jo sóc el segon...