Tilton

Aquesta setmana sóc a Tilton. Tilton és una bonica localitat de l’estat de New Hampshire envoltada de llacs, boscos i pujols. Enguany s’hi organitza una “Gordon Conference”. Una Gordon Conference és un congrés en el qual participa un grup reduït -he estat a punt d’escriure selecte- de científics especialitzats en camp determinat. El camp en qüestió és “Theoretical Biology and Biomathematics”, tema del qual no només no en sóc especialista, sinó que no en sé absolutament res. Nogensmenys, resulta que aquest any els teòrics han decidit convidar alguns individus experimentals que puguin il•luminar els seus models matemàtics amb dades reals. I ens han convidat. I no només m’han convidat a mi, sinó que també han convidat al Galleguinho. El congrés té lloc a una mena d’internat a les afores de Tilton, força semblant a l’escola del Harry Potter: edificis victorians, gespa, boscos... gimnàs, camp de tenis, piscina...







No cal dir que el grau de freakisme dels biomatemàtics és elevat. I reconec que aquest freakisme m’atrau en certa mesura... per exemple, ahir passejava pel campus i em vaig trobar un científic eminent assegut a un banc fent bombolles de sabó. Més enllà, un altre científic, en un altre banc, tocava una flauta tirolesa. Mentrestant el Galleguinho i jo jugàvem a tenis, humiliats per les dues àvies de la pista del costat que jugaven molt millor que nosaltres -però s’ho passaven molt pitjor-. Per si en teníeu cap dubte, vaig derrotar al Galleguinho per tres sets a un, així que passo a la següent ronda del campionat -en la qual em torno a enfrontar al Galleguinho donat que som els dos únics representants de la nostra categoria-.

L’estructura del congrés és molt curiosa. Les presentacions de 9 a 12 del matí i de 9 a 12 de la nit. De fet, les de 9 a 12 de la nit es fan al bar així que ahir vaig fer la primera presentació de la meva vida amb una birra a la ma. Ain’t it lots of fun? La resta del dia està reservada a interaccionar amb els altres científics passejant pels boscos.