Tinc una geisha

Perfecte, ja sóc a San Diego, instal.lat en el Bestwestern Bayside Inn. Disposo d'un teclat brasileny, que no té ni dieresi, ni l geminada, ni accent obert, ni apostrof, ni c trencada.

El vol Boston-San Diego dura 6:15 hores, més o menys com el Boston-Londres. De les sis hores, la meitat voles per sobre de camps, i l'altra meitat per sobre de deserts desoladors. En aquest país no hi ha res més enlla de la costa, a part de grangers bojos amb pistola.

El viatge ha estat interessant, sobretot pel fet d'haver d'acompanyar la Lulú a l'aeroport. La Lulú és una noia de bastant bon veure, fina de pell i severa de rostre. Hem abandonat Jamaica Plain cap al migdia. Tot i els meus esforcos, no he aconseguit que caminés al meu costat, sempre anava un metre darrera meu. Obviament no ens deiem res... em sembla que tot el barri es pensa que tinc un geisha o una massatgista tailandesa. Pobre de mi.

Jo tenia un vol directe, ella havia de fer escala a Phoenix... La única pregunta que m'he fet avui és: com collons s'ho fara? No ho sé, ni tan sols sap llegir el nostre alfabet! Pero hi ha gent que te un do per sortir-se de qualsevol situació, i ella segurament el té si ha aconseguit passar de l'explotació en un fabrica de sabates xina a casar-se amb un científic de Harvard (buenu, vale, aceptamos raquins como científico de Harvard).

I a l'altra banda del continent la Fucho ha decidit que se'n va de festa a NYC. A agafat la Julie, ha trucat al Quil.li i ale... les darreres notícies són que ja porten 5 mojitos a l'Uupper East Side de Manhattan i que es dirigeixen a una festa a Downtown... seguirem informant...